CADET FEMENÍ
Ens vam endur el derby
U.E. SANT CUGAT 57 – QBASKET SANT CUGAT 59
TXANAN
El Qbasket necessitava imperiosament guanyar en la fase regular de la temporada, i ho aconseguí aquest diumenge, enfront del rival dels rivals: la UESC. No ocultaré que una victòria en el derby local desprèn una aroma especial, que em produeix un immens plaer, una espècie d’emoció poètica, que va molt més enllà de la prosaica constatació de la suma dels punts en litigi, encara que això també compta, naturalment.
El nostre equip jugà un primer quart sensacional. Sortí pressionant a dalt, recuperant la iniciativa en el terreny contrari i resolent molt bé les jugades d’atac, davant unes rivals desconcertades. Aquesta vegada encistellàvem amb regularitat, fins i tot en els llançaments lliures, que no és precisament una de les nostres fortaleses. En definitiva, als deu minuts anàvem per davant, amb un clar avantatge (9-19). Però, en el segon quart, canvià sensiblement el panorama. Les nostres baixaren la guàrdia, cometeren errors defensius, a vegades inexplicables, mentre les rivals, ara molt més ordenades, s’apropiaren de la pista i equilibraren el partit (29-28). Després del descans, tornarem a jugar bé, a defensar amb fermesa, recuperant el to del primer quart, tal com reflectí el marcador novament (39-43). Els darrers minuts, poden imaginar-se’ls, nervis, presses, fins i tot quan no hi havia cap necessitat. Mentre, la grada era nostra. Les goles es trencaven amb el tradicional “Cu-Qbasket!”, fins i tot amb un nou crit d’ànim, tan original com la gent de la Floresta: “Cucurrucucú Qbasket!” (pintoresc, no?). Al final, els nostres entrenadors, Albert i Miquel, aconseguiren posar la calma i la disciplina necessàries a l’equip perquè poguéssim endur-nos-en el partit.
Després, les jugadores, el cos tècnic i l’aguerrida afició marxarem de calçotada. Va ser molt més que un dinar, perquè també celebràrem una complicada i merescuda victòria contra el rival dels nostres amors, o dels nostres desamors, mirin-s’ho vostès per on vulguin.
