CADET FEMENÍ
Comptabilitat creativa
F.P. VORAMAR-A 62 – QBASKET SANT CUGAT 56
TXANAN
Decididament, no hem començat amb bon peu la fase regular de la temporada. Enfront vam tenir un equip amb més alçada i amb la solidesa que dóna una major veterania en la categoria, però que, creguin-me, no juga al basquet millor que el nostre. Ja hem comentat altres vegades que si el Qbasket ensopega amb un equip que busca el xoc, i aquesta circumstància coincideix amb un àrbitre permissiu, les nostres noies manifesten la “síndrome de les mans toves”, la cosa es complica i acabem perdent. Doncs, això és el que passà el dissabte al Poble Nou.
Vam començar guanyant el primer quart (12-14) i tot indicava que estàvem en condicions d’emportar-nos la victòria a Sant Cugat. Però les locals arribaren amb avantatge al descans (38-33) i, encara que en alguns moments el partit estigué pràcticament en taules, al final vam perdre per quatre punts. Han llegit vostès bé: quatre. Les matemàtiques no són el meu fort, ho reconec, però sé que de 56 a 62 n’hi van sis. No és la primera vegada que passen aquestes coses. Si no hi ha rellotge, ni marcador visible, i la mesa està integrada per gent vinculada a l’equip de casa, com sol passar, és fàcil que alguns punts visitants siguin traspassats, com per art de màgia, al compte local, al revés no passa mai. També pot ocórrer que els segons siguin minuts o viceversa, sempre en funció de les necessitats de l’equip que exerceix d’amfitrió. Tot això no serveix com a excusa, és clar, però no fa mal recordar-ho de tant en tant.
Pel que fa a la resta: matí fred, però assolellat, manteta a la banqueta (la pista de Voramar no té sostre) i bons bocates al bar de la cantonada. Només faltà la victòria. Tot arribarà.
