CADET FEMENÍ
“La Grande Bouffe”
C.B. LA GARRIGA 50 – QBASKET SANT CUGAT 62
TXANAN
Segona victòria consecutiva del Qbasket, que permet a l’equip sortir del fons de la classificació. El partit va començar a encarrilar-se per a les nostres en els primers vint minuts i arribarem al descans amb un resultat més que esperançador (23-33). Jugàvem bé, encertàvem la cistella contrària i ni el més pessimista podia pensar que el triomf no es decantaria cap al nostre costat. Però, des del començament de l’encontre, les rivals venien exercint una considerable pressió que ens obstaculitzava la sortida, i a aquesta dificultat se li sumà un sensible descens en la intensitat de joc del Qbasket. Les mans de les nostres jugadores s’estovaren i les contràries aprofitaren aquest mal moment per recuperar quasi tot l’avantatge que havíem obtingut fins aquí. Amb un 44-46, el darrer quart es presentava incert i complicat. Però arribà la sorpresa. El Qbasket sortí en els últims deu minuts amb una defensa en zona que deixà completament desconcertat l’equip local. Les de la Garriga es limitaven a llançar des d’on podien i com podien, amb escàs encert, mentre que les nostres es mostraven implacables en el contraatac. Merescuda victòria i que segueix la retxa.
Pel que fa a la resta, inevitable “madrugón dominguero”, perquè el partit començava a les 9:15 i calia estar a la Garriga amb una hora d’antelació. La soferta afició es concedí un esmorzar de campionat, decantant-se per la truita de patates, excel·lent i acabada de fer, servida en uns entrepans que rivalitzaven per la seva grandària amb el transsiberià, o bé en forma d’una cosa que anomenaven pinxo i que tenia aproximadament l’extensió de l’Antàrtida. Després de la victòria emprenguérem un tranquil passeig pels carrers de la Garriga i, fixin-se quina casualitat, es celebrava la Fira de la Botifarra, doncs res: a degustar. Mès tard va arribar l’aperitiu i, com que ja començàvem a tenir gana, ens dirigirem cap al restaurant on ens esperava la calçotada que teníem encarregada. Va haver-hi bon humor, férem moltes rialles, cantàrem el “cumpleños feliz” (per a molts anys Salva) i ens vam fer les fotografies de rigor. A la tornada i durant el partit de les sèniors al pavelló, aquest cronista va tenir encara el valor d’empassar-se un formós tros de coca com a berenar. Això sí, aquest cop amb recepta mèdica.