CADET FEMENÍ
“Champagne pour tout le monde”
C.E. MARISTES RUBÍ 44 – QBASKET SANT CUGAT 50
TXANAN
Quan Marcellin Champagnat fundà la Congregació dels Germans Maristes, el dia dos de gener de 1817, no podia imaginar-se sota cap concepte que, dos-cents anys després, la seva obra seguiria donant molt que parlar, ni molt menys encara que una pista de bàsquet construïda pels successors de la seva congregació, a Rubí, es convertiria en un espai màgic, en un vertader talismà, per a un grup de noies esportistes de Sant Cugat, pertanyents a un club denominat Qbasket. No dubto de les capacitats d’endevinament de Monsieur Marcellin, però preveure totes aquestes coses sembla que no ha estat mai a l’abast de la mà de ningú, encara que es tracti de l’il·lustre fundador dels Germans Maristes. Però el que és evident, és que les nostres noies sempre acaben guanyant en aquest escenari. És cert que la darrera vegada, les lliures de xocolata que ens empassarem el soferts seguidors de l’equip possiblement crearen una màgica relació causa-efecte, que aquest cronista, més donat al prosaic racionalisme, és incapaç d’explicar, però és que la victòria d’aquest dissabte no tingué més suport màgic-gastronòmic que els cafetons habituals, amb algun xarrup extra entre els més entusiastes.
Les nostres noies sortiren molt endollades. Sabien (ho devien saber, em sembla a mi) que s’enfrontaven a un rival directe a l’hora de dilucidar les posicions en la taula classificatòria. A l’acabar el primer quart l’assumpte pintava bé (10-15) i semblava que, aquesta vegada, sense xocolata, també ens emportaríem els punts a Sant Cugat. Havíem estat seriosos en defensa i trenat excel·lents jugades d’atac. Però, en el segon quart, arribaren els donatius, les facilitats i les promeses d’eterna amistat amb les que solem obsequiar a les nostres rivals en els moments decisius del partit. La generositat és la nostra virtut. En definitiva, ens vam anar al descans perdent (29-23). Calia recuperar l’avantatge i era evident que estava al nostre abast fer-ho. Les noies defensaven bé, amb fortalesa però amb poc ordre, si volen vostès tenir en compte l’opinió del pessimista, que torna a exercir el seu ofici amb contumàcia (ho creiem curat, però no). Recuperàrem pràcticament l’avantatge en el tercer quart (34-33) i, en el darrer, vam rematar la feina (44-50). Tot gràcies a l’esforç de les nostres noies i a la pista talismà de Monsieur Marcellin Champagnat. Amb aquest nom i el resultat obtingut, només ens quedava brindar.
