Crònica Cadet femení

CADET FEMENÍ

Dijous gloriós

C.E. MARISTES RUBÍ 51 –QBASKET SANT CUGAT 53

TXANAN

El proppassat dijous, en una jornada avançada i en un horari poc freqüent, ens va tocar viatjar a Rubí per disputar l’encontre de tornada amb el líder del grup, precisament l’equip que ens amargà la vida en la seva visita a Sant Cugat amb una fèrria defensa en zona, absolutament desconcertant per a les nostres jugadores. Ahir les coses van ser ben diferents i es demostrà que, en aquesta fase prèvia, estem emparellats amb equips d’un pes similar i que, en cada partit, pot esperar-se al final qualsevol resultat.

Vam començar portant la iniciativa i vam acabar el primer període guanyant (11-12). Les nostres jugaven bé, sense errors i amb una intensitat que no havia aparegut en els darrers partits. Però en els següents deu minuts van tornar a manifestar-se els vells dimonis familiars d’aquest equip: errors defensius inexplicables, dificultats extremes per encistellar, passis telegrafiats a les adversàries i generosos regals a l’equip contrari en el rebots. En definitiva i com era d’esperar, les rivals se’ns posaren per davant (27- 22). Allò començava a tenir aspecte d’acabar malament. Però alguna cosa els degué explicar l’Albert en el descans, perquè després de la represa les jugadores del Qbasket tornaren a sortir endollades i jugant com saben fer-ho. Es va reduir la distància i quan faltaven deu minuts perdíem per la mínima (37-36). El següent, ja s’ho imaginen, poc recomanable per a les persones de cor fràgil. L’equip de Rubí defensà el seu exigu avantatge com sap, recorrent a aquesta defensa en zona que tan bon resultat li va donar en la seva visita a Sant Cugat. Però les nostres, evitant estavellar-se en el mur rival, començaren a bombardejar la cistella des d’una distància més llarga. Hi hagué sort. En els darrers instant dos triples ens portaren a la glòria.

A la grada, com és habitual, no faltaren els crits d’ànim dels seguidors del Qbasket. L’horari intempestiu obligà a recuperar energies durant el descans i hi hagué una generosa distribució de festucs i bombons (aquest darrers per prescripció facultativa). Algun dels afeccionats, més previsor sens dubte, portà el bocata, però, sense cap cautela, se l’empassà sens parpellejar ni mirar als demés. Bon profit!