Cronica Junior 1
MILLOR IMPOSSIBLE
Qbasquet Sant Cugat 69 Viladecavalls 59
Amb el relleu a la banqueta i rebent com a locals al Viladecavalls , amb qui el Qbasquet tenia un compte pendent, després de la polèmica i injusta derrota que varen patir a l’anada, el Junior 1 tenia una oportunitat única per retrobar-se amb el bon joc i la tant anhelada victòria.
Abans de l’enfrontament , conscients de la importància del moment, els nois, per iniciativa pròpia, varen dinar plegats amb l’objectiu de fer pinya i conjurar-se davant de l’important partit que se’ls presentava com un repte per a la inflexió.
Des dels primers compassos l’equip va sortir amb una gran actitud, amb confiança i seguretat. Grans en defensa, contundents en la pressió , ofegant al rival , fins a deixar-lo sense idees ni capacitat de reacció. El joc d’atac era ràpid i efectiu. El grup recuperava el joc col·lectiu, fent circular la pilota amb una gran velocitat, escollint la millor jugada i arriscant quan calia, per acabar signant un fabulós 24 a 12 al primer període.
A l’inici del segon quart va arribar la reacció visitant. El Viladecavalls va retallar la distància i fins i tot es posava dons punts per sobre al marcador. Apareixien els dubtes. L’equip semblava haver perdut solidesa i contundència en defensa. També minvava la fluïdesa ofensiva, però, en cap moment van baixar els braços , conscients que a tots els partits es travessen mals moments que també s’ha de saber gestionar. L’equip patia però aguantava.
A la represa l’equip va tornar a oferir la seva millor versió. Els nois jugaven amb coratge, guanyant totes les pilotes dividides i , fins i tot, sent superiors en el rebot tot i la inferior alçada dels jugadors ( fins a tres rebots ofensius en una mateixa jugada). Les transicions eren ràpides i els contraatacs letals. L’equip s’agradava i cada vegada trobava més còmode a la pista. Cada jugador oferia la seva millor versió. La graderia responia entregada animant i empenyent com feia temps.
Mateix guió al darrer període, augmentant la distància de punts per evitar un final de partit amb marcador ajustat. Només als darrers sospirs, l’equip es va relaxar permetent al Viladecavalls maquillar el resultat.
Partit perfecte del junior 1 que va recuperar sensacions i sinergies positives, mostrant-se com un grup cohesionat i generós. Alegria i felicitat per uns nois que feia massa partits que perdien i patien. Comunió total entre equip, banqueta i grada. Punt d’inflexió? Esperem que sí. La setmana vinent contra l’Escola Pia serà la gran oportunitat per ratificar i consolidar la reacció.