CADET FEMENÍ
Crispetes
C.B. CAN PARELLADA 22 – QBASKET SANT CUGAT 63
TXANAN
Les noies del Cadet porten una fase prèvia amb uns resultats immillorables: set victòries en set encontres. Una renda inapel·lable, encara que el joc de l’equip en els últims partits ha presentat ratxes bastant desiguals. Tal vegada com a resultat de l’excessiva confiança que donen uns resultats molt favorables, del cansament que s’acumula després d’uns començaments de partit que solen ser explosius, o vagi a saber vostè perquè, però aquest equip ha tingut tendència a mutar de personalitat en qualsevol moment. Tant és així, que al començar el tercer quart, o l’últim, ens assetjava el dubte de si amb la camiseta del Qbasket apareixeria el doctor Jekyll o ho faria mister Hyde. Algun malintencionat arribà a insinuar que l’equip patia això que el psiquiatres denominen trastorn dissociatiu de la identitat. No sé si el diagnòstic era encertat o no, però en tot cas l’equip que vam veure el diumenge a Terrassa estava completament curat de qualsevol patologia d’aquetes característiques. A la pista vam veure el millor Qbasket de la temporada, molt sòlid en la defensa, emportant-se els rebots, jugant amb moltíssim cap i amb un alt nivell d’encert sota la cistella contraria. A més, la regularitat demostrada durant el partit fou de cronòmetre de precisió, distanciant les rivals de deu punts en cada quart, sense perdre ni la seriositat ni l’eficàcia en cap moment. A la grada, molta diversió i piles de crispetes. Semblava que estiguérem en una sessió matinal de les de l’època del cronista, contemplant aquesta eterna meravella que John Ford filmà fa ja molt temps: “La legión invencible”. Per cert, si tenen ocasió de veure-la, no se la perdin. Amb crispetes o sense crispetes.
